Una cosa es va fent en la nostra ment. Com un brou. Com més bull més gustós. Què n’és de bo un brou en una vida fugaç. La vida és fràgil com un adolescent que tot ho sap. Trencadissa, feble, impotent. Et gira el paraigües en plena tempesta. I mentrestant?
Sempre ens queda el record del brou, del cullerot que remena arrossegant-se per les vores del bol, de l’olor que fa tota la casa que ha amarat, poderosament. De la mare… del davantal de la mare… de la paciència de la mare…
A cada cullerada de brou, tota l’escena recorre la ment de puntetes, la mare, el davantal de la mare, la mare amb el seu davantal, les parets de la cuina amarades de brou i la mare al mig de tota aquella boira flairosa de brou. La mare i el brou. I tu.
Ja no saps quants anys tenies ni quantes hores bullia. Però el brou el recordes, perquè el feia la mare, perquè se t’ha quedat clavat al paladar del cor, perquè té el gust memorable de la tendresa. De l’escalf. De la companyia invisible del silenci d’una mare ara absent. Potser.
Perquè una marca és una cosa que es va fent en la nostra ment, a Comunicant comuniquem en gerundi, com un brou en una vida fugaç.