S’acaba un any fotut, ple de dubtes i en comencem un altre amb els mateixos dubtes o més. “Si no hi ha dubtes, no hi ha progrés” ja ho deia Darwin, vet aquí, per tant, evolucionem. Però romandre en el dubte és insostenible, el dubte ens obliga a transformar-nos. Així ho estem fent. Però… ho estem fent bé?
El cas és que de la vida semidigital ens hem abocat a la hiperdigitalització, centrada en el fer, en el dir, en l’estar, sí o sí. El desesper per no deixar d’existir ens pot trair i sovint podem caure en l’error de dir tots alhora i convertir-nos en soroll. Què queda de tant missatge fugaç? Què recordes de totes les stories que has vist aquest matí? Allò que recordis té valor, segurament té una història, un sentit. Si ho recordes és que ho han fet bé i després ho han fet saber.
Aquest ordre natural de les coses -del fer-ho bé per després fer-ho saber- la pandèmia l’ha alterat. Hem passat del no dir res a la generació de missatges instantanis, fugaços talment l’estrella de Betlem… que sembla que metafòricament ens ha revisitat aquests dies. “La història es repeteix. És un dels errors de la història” (més Darwin).
Els que ens dediquem a comunicar hi tenim molt a dir en aquesta etapa de transició a la desesperada en què tot el que diem corre el risc de passar desapercebut. De ser efímer a ser perdurable hi ha un pas. Aquest pas és pensar bé com vols ser recordat i construir un relat que t’ajudi a aconseguir-ho. Com ho pots fer per sortir del ramat, vaja.
Aquesta és la nostra feina, donar sentit a través de les paraules i les imatges a tot allò que comuniquem perquè impacti en l’amígdala, en el cervell profund, on primen les emocions bàsiques així com l’instint de supervivència, la clau per a l’evolució de les espècies.
“L’instint ens farà sobreviure i els instints naturals es perden en estat domèstic” (confiem en Darwin) així que, encara que et passis el Nadal a casa, no et domestiquis!
Evoluciona’t. Aquest 2021… Surt del ramat!
I tot anirà bé,
Felices festes!
Berta Palau Gomà